Qui hi ha dins del cos de la meva mare?

Desconeixes qui habita el cos de la teva mare malalta d’Alzheimer

La malaltia de l’Alzheimer com d’altres demències té un fort impacte en tu mateixa si ets la cuidadora principal i en la teva família. El component degeneratiu i la pèrdua de memòria porta al teu familiar per un camí d’incertesa, inseguretat i incomoditat, que la porta a dependre més de tu cada dia. La pèrdua de memòria que pateix la teva mare o el teu pare genera un estat de confusió del que emergeixen noves emocions, conductes i actituds molt diferents a les que acostumava a tenir, que tendeixen a desestabilitzar les relacions familiars especialment la que manté amb tu.

La confusió, la desorientació i la incertesa s’instal·len en el teu dia a dia arribant al punt de no saber tractar a la teva mare perquè no la reconeixes…i possiblement ella a tu tampoc.

Imagina’t que estàs asseguda a la butaca de casa i de la cuina surt un desconegut que et diu que en cinc minuts dinaràs. El pànic s’apodera de tu immediatament, qui ha irromput a casa meva? D’altra banda tu reconeixent al teu familiar entres en pànic igualment perquè no t’expliques com pot ser que no et reconegui i et preguntes, qui és l’estrany que ocupa el cos de la meva mare o el meu pare? Vius una situació molt angoixant compartida, possiblement el familiar de qui tens cura es neguiteja molt en el moment i tu pots posar-te molt nerviosa i no comprendre la situació que vius, tot i que t’hagin explicat que les persones que pateixen Alzheimer poden oblidar i deixar de reconèixer els seus éssers estimats.

Arribats a aquest punt pots prendre tres camins:

  • Ignores els preceptes de la malaltia i vas desconnectant també del vincle familiar “com que la meva mare no em coneix…ja no la vaig a veure tant sovint, se’m trenca el cor cada cop que li pregunto qui soc i no ho sap”.
En aquest camí poden sorgir sentiments de tristesa i de culpabilitat. Deixes en les mans de l’altre la decisió de ser i estar per ell segons la seva capacitat de reconèixer-te/identificar-te. Pot ser que sentis la pèrdua avançada i la culpa per no fer allò que tu realment faries.
  • També pots prendre aquest camí amb consciència si la situació et supera i no et trobes capaç d’assumir-la. És una decisió legítima i honesta amb tu mateixa. En aquest camí no hi hauria d’haver sentiment de culpabilitat.
  • Et fas responsable de la teva posició en aquesta història. Li dones prioritat als teus sentiments i al teu vincle i aprens a comunicar-te per mitjà de les emocions amb el teu familiar.
Tot i que aquest camí és complex i requereix aprenentatge, t’has fet responsable d’ aquesta situació essent tu l’única que ho pots fer (a part de les persones que col·laboren amb tu). El que no et reconegui (la teva imatge corporal) desestabilitza la teva identitat, però recorda que la teva essència personal traduïda a l’energia que desprens és fàcilment reconeguda pel teu familiar, com sinó permetria que seguissis a casa seva quan l’estàs tractant amb amor i respecte? Pots fer l’exercici de ser tu i estar amb el teu familiar malgrat no et reconegui, recordant històries de vida, escoltant música, cantant plegats, fent un passeig, veient àlbums de fotos, compartint silenci, agafats de la mà… fes-ho amb la màxima presència, sense pressa, sense preguntar qui soc jo…? te’n recordes de…? compartiu l’alegria d’estar plegats i deixarà d’importar qui hi ha en el cos del teu pare o la teva mare perquè tu hauràs pres la decisió d’estimar-la igualment. Si desitges llegir altres articles  sobre com acompanyar de manera conscient i respectuosa a la nostra gent gran, visita el meu Blog Si tens dificultats a l’hora d’acompanyar emocionalment la teva gent gran i necessites un servei personalitzat, pots mirar el servei d’acompanyament psicològic i emocional individual clicant aquí

Magda Julià

La forta vocació d’atenció i de cura cap a la gent gran en situació de dependència m’ha dut a acompanyar als seus cuidadors en aquest procés de cura. El treball psicològic i emocional ofereix una cura saludable per tothom i aprofita l’experiència vital com una bonica oportunitat de creixement personal.