670 75 02 70 info@cuidante.cat

La cura de les persones amb dependència requereix una profunda anàlisi però també propostes pràctiques, ràpides i eficaces per a totes aquestes filles i esposes que estan a càrrec del seu familiar. Aquestes dones han d’afrontar diàriament una sobrecàrrega que es manté en el temps el que deriva en importants conseqüències per a la seva pròpia qualitat de vida i la seva salut.

La durada de la «jornada laboral» d’una cuidadora no té principi ni fi. El temps té un desenvolupament circular, i no lineal. Però el «cost» de cuidar és molt més ampli fins i tot que el resultat de sumar les hores dedicades a determinades tasques: la vida d’aquesta dona (muller o filla) es veu condicionada en gran mesura pel seu rol de cuidadora tant de forma immediata com a llarg termini.

Cal tenir en compte que les cures a una persona amb Alzheimer poden durar 8-10 anys, per tant, les cures durant tant de temps i gairebé sense suports d’altres persones fa que els impactes sobre la qualitat de vida i la salut siguin molt importants fins i tot, un cop morta la persona cuidada.

El suport emocional es circumscriu, actualment, com un dels pilars en l’autocura. Encara que necessari, es queda curt i sovint no és accessible quan la dona ja s’ha submergit completament en l’escalada de la cura.

El pilar de les nostres estratègies d’autocura consisteix en evitar que aparegui la figura de la cuidadora principal o atenuar-la en cas d’estar instaurada. Per això treballem a partir d’un marc centrat en la comunitat i la família perquè és inviable i injust tenir cura en solitari per totes les conseqüències derivades. És per això, que sostenir les cures d’una persona dependent ha d’anar més enllà de ser una qüestió privada de cada família, ja que en aquest sistema familiar emergeix gairebé de forma natural aquesta figura de cuidadora principal.

La Gerontologia Crítica i Comunitària part de la base de no afrontar ni construir des de la individualitat, sinó des del col·lectiu; des d’aquesta comunitat que és lloc de complexitats compartides i d’identitats comuns.

Serà imprescindible per a això, organitzar-se i establir xarxes d’ajuda mútua i no deixar qüestions tan importants únicament, en mans de la comunitat sanitària i política que fins al moment només estan interessats en oferir només receptes insuficients.

 

Hem de tornar a teixir comunitat com a pilar de sostevidabilidad

Abrir chat