Encaixant la presa de decisions a les residències de gent gran

Quan realitzo formacions d’Atenció centrada a la persona (ACP) dirigides als cuidadors de gent gran en residències, el debat esclata en el principi bàsic, “les persones tenen dret a controlar la seva pròpia vida”.

El principi sobre el dret a la pròpia autonomia, entesa com el dret a decidir suscita un debat que visibilitza diferents aspectes que juguen a favor de la resistència a canviar la perspectiva des de la que ens posicionem com a cuidadors a la que posa l’atenció a la persona que cuidem.

3 són les reflexions bàsiques que generen aquest debat,

et convido a que exploris quina té a veure més amb tu:

  1. La perspectiva assistencialista, de la que venim, defensa la sobreprotecció, “nosaltres com a professionals sabem millor que ningú què li convé al Resident”. La teva opinió professional és qüestionada pel model o per decisions que puguin prendre els mateixos residents, familiars o altres cuidadors a favor de l’autonomia del resident.
  2. Quan les decisions dels residents, xoquen amb les teves creences o valors i et trobes en contradiccions morals.
  3. Quan no hi ha família, no hi ha Document de voluntats anticipades DVA i la persona que cuidem no té capacitat per prendre decisions, qui o quins i amb quina autoritat prenen les decisions de cura i atenció d’aquesta persona.

En relació al primer aspecte: La sobreprotecció té una relació directa amb  l’assumpció de riscos. En el moment que has de començar a acceptar les decisions dels residents, sigui en l’aspecte que sigui, les expressions solen ser: davant la retirada de restriccions del moviment; d’acord, però si cau…. davant l’elecció de la roba; d’acord, però si va desconjuntada…davant l’alimentació, i si s’ofega. i si no pren els suficients nutrients…

És possible que et sigui difícil acceptar les decisions de les persones que cuides quan tu has estat formada per fer aquesta tasca com ningú.

D’altra banda, es pot donar que mantinguis i garanteixis l’autonomia dels residents com a professional i com a membre del equip. Tot i així de vegades es donen situacions, on les decisions vitals  et poden situar en un dilema moral, evitar mesures agressives per mantenir amb vida a un resident, evitar l’alimentació assistida, en cas de deixar de menjar…

Opcions personals que potser sobrepassen els teus valors assistencials i que poden ocasionar-te malestar i una sacsejada professional.

En un últim cas, hi ha la possibilitat que hagis de decidir, sola o amb l’equip, pels residents, perquè no hi ha ningú més que ho faci i aquest fet pot ocasionar molts dubtes i molts neguits.

En els tres casos, i parlant de decisions, parlant del respecte al dret de l’autonomia, és necessari que els equips interdisciplinars estigueu ben formats en bioètica, que hi hagi una relació transversal entre els residents, la família i els equips en què les decisions siguin clarament expressades i igualment clarament informades a tots els professionals i familiars que tinguin a veure amb l’atenció i la cura del Resident.

Si acostumes a patir per les decisions dels Residents, de la família o del mateix equip et recomano que:

  • Practiquis la confiança en l’equip. Quan una decisió es pren en equip acostuma a ser més encertada que si només la pren una persona. Tanmateix no deixis mai d’expressar el teu desacord i argumenta’l. La teva opinió pot ser decisiva.
  • La flexibilitat és una virtut. Quan et mostres rígida, alimentes el teu ego, voler tenir raó no demostra que la tinguis. Prova de mirar les coses des d’una perspectiva nova, prova de posar-te al lloc de l’altre.
  • Informa’t i forma`t: conèixer en quina situació real es troba un resident, quines opcions té, quines necessitats, etc t’ajudarà a entendre les decisions dels altres i si et formes coneixeràs de primera mà el que pot aportar-te la bioètica motivant l’autoreflexio i que et qüestionis tu mateixa sobre les pròpies decisions.
  • Per últim et recomano que parlis molt, que debatis, que comparteixis amb les companyes. Compartir diferents punts de vista et pot ajudar a acceptar les preses de decisions compartides.

Tot plegat t’aportarà una gran comprensió sobre el dret a decidir de l’altre, sobre quin paper ocupes en el teu rol professional, t’adonaràs de les decisions que prenen sentit i tenen molt valor per a tu, així que et coneixeràs una mica més i tota aquesta informació esdevindrà un material molt preuat per una futura presa de decisions pròpia.

Si desitges llegir altres articles  sobre com acompanyar de manera conscient i respectuosa a la nostra gent gran, visita el meu Blog

Si tens dificultats a l’hora d’acompanyar emocionalment la teva gent gran i necessites un servei personalitzat, pots mirar el servei d’acompanyament psicològic i emocional individual clicant aquí

Magda Julià

La forta vocació d’atenció i de cura cap a la gent gran en situació de dependència m’ha dut a acompanyar als seus cuidadors en aquest procés de cura. El treball psicològic i emocional ofereix una cura saludable per tothom i aprofita l’experiència vital com una bonica oportunitat de creixement personal.